1. PRESENTACIÓ
L'Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya és una associació fundada l’any 1962, en plena Dictadura, per un grup d’antics deportats amb la finalitat de defensar els seus drets morals i materials, donar-se suport mutu i endegar, en la mesura del què permetien les circumstàncies polítiques, una tasca de divulgació de la seva tràgica experiència. Ben aviat el grup s’anà eixamplant amb vídues, orfes i altres familiars i els deportats que progressivament retornaven al país. Després de tres intents fallits, l’any 1978 va ser legalitzada i comença el seu reconeixement institucional, sobretot a partir de la reunió a Barcelona, l’any 1981, del Comitè Internacional de Mauthausen.
2. SITUACIÓ ACTUAL
Actualment l’associació, la més antiga d'Espanya en el camp de la preservació de la memòria del passat, compta gairebé amb un miler de socis, repartits per tot l’estat i també a altres països d'Europa i Amèrica. La seu de l’entitat és a Barcelona, però té delegacions a Andalusia, Aragó, Astúries, Galícia, Madrid, País Basc i València. A nivell internacional, l'Amical ostenta la representació espanyola als Comitès Internacionals de Buchenwald i Mauthausen, i manté estretes relacions amb amicals dels diversos camps, a França i altres països, que han permès la implicació en projectes d’abast europeu.
3. EL SUPORT A FAMILIARS
També des de molts anys enrere, l'Amical ha lluitat per aconseguir les indemnitzacions dels governs alemanys o recentment del francès i ha esdevingut mitjancera amb els beneficiaris, les víctimes o els seus familiars, i les institucions públiques. A més, Actualment s’està produint un allau de demandes d’informació per part de descendents de les víctimes -terceres i quartes generacions- que poden satisfer-se mercès a la documentació dels nostres arxius.
4. ELS NOUS REPTES
Des dels anys vuitanta, i especialment en els darrers anys, a causa de la desaparició dels antics deportats, s’ha anat produint el relleu, i les responsabilitats de l’associació ara estan en mans de la generació de fills, néts o altres familiars i altres col·laboradors, procés que ha comportat també, a l’igual que altres associacions afins de l’estranger, reflexions i noves formulacions en el missatge a transmetre.
La preservació de la memòria de la deportació republicana, amb la manca de testimonis directes, apunta la necessitat d’endegar estratègies que vinculin les experiències del passat amb reflexions sobre el present, especialment entre els joves. La contínua vulneració dels Drets Humans, arreu del món, i els intents, sovint malintencionats, de deformar el passat de lluita per les llibertats dels republicans deportats, ens obliguen a treballar en la línia de l’anàlisi històrica i del seu coneixement i reconeixement.
Si bé a escala europea, els deportats que sortiren vius dels camps gaudiren del merescut reconeixement, no succeí el mateix al nostre país, de forma que, hores d’ara, encara és desconegut que hagué víctimes espanyoles als camps nazis, mentre que moltes famílies hagueren de viure en silenci, al llarg de dècades, la seva tragèdia. Gairebé hagué deportats de tots els pobles d'Espanya, fet que obliga a una identificació de les víctimes i a un coneixement de la seva història, i a un reconeixement públic, sigui amb l'erecció de monuments -com el de Vilanova i altres 90 ciutats- i homenatges.
5. LA TASCA DE DIVULGACIÓ
És una tradició ben arrelada de l'Amical la impartició de xerrades a centres educatius, cívics..., així com la itinerància d’exposicions, treball que en els darrers anys s’ha completat amb la publicació de memòries d’antics deportats -entre les quals, les del vilanoví Marcel·lí Garriga- , amb projectes acadèmics -des de la participació en congressos nacionals i internacionals a l’elaboració d’una base de dades a partir d’un conveni amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la UPF-, etc... L’existència d’una biblioteca, videoteca i hemeroteca especialitzada actua també com una eina bàsica de consulta per a periodistes, investigadors i estudiants.
Cal recordar que entre la llarga llista dels deportats republicans hi ha els noms de 17 vilanovins.
6. ELS VIATGES COMMEMORATIUS ALS CAMPS
El projecte al qual esmercem més recursos està adreçat als viatges als camps, en les dates de la commemoració internacional de l’alliberament. Des de l’any 2003 hem viatjat als camps de Ravensbrück, Buchenwald i Mauthausen, sent aquest darrer on l'activitat es repeteix cada any, per ser el camp emblema de la deportació republicana, pel nombre d’internats.
Els participants en el projecte són majoritàriament estudiants de batxillerat, amb els seus professors, de tota Espanya, que acompanyen deportats i socis de l'Amical, amb una xifra que abraça des de 100 a 150 participants. El viatge és fruit d'un llarg procés de treball amb els estudiants, previ i posterior, a més de que ells mateixos esdevenen els protagonistes en els actes commemoratius que es duen a terme.
7. ELS VIATGES AL CAMP DE BUCHENWALD
Els anys 2008 i 2009, 15 estudiants de Santa Coloma de Gramenet, representants de l'Ajuntament i membres de l'Amical de Mauthausen, van viatjar a Buchenwald, amb l’antic deportat granadí José Mª Villegas. El viatge de l’any 2008 tenia la particularitat de que formava part de la representació d'Espanya en la trobada de 1.500 joves europeus "Joves per la Pau", coincidint amb l'aniversari de la Declaració dels Drets Humans, i en les dates de l'alliberament del camp. La trobada, organitzada per la FIR (Federació Internacionals de Resistents), féu convergir a Buchenwald dos trens, un procedent de Brusel·les pels participants de l'Europa occidental, i l'altre procedent de Moscou, pels de l'Europa oriental, que feien el mateix itinerari dels combois que portaven els deportats. En els cas dels nostres joves homenatjaren els més de 400 deportats espanyols en aquest camp, entreells el vilanoví Marcel·lí Garriga.
L’excepcionalitat de l’experiència féu que l’any següent altres estudiants colomencs també
anessin al camp, visita que completaren amb altres espais de memòria a Berlin, com la "Casa Conferència de Wannsee".
El camp de Buchenwald té la particularitat de disposar d’un memorial que, a més de la preservació de l'indret, ofereix un servei educatiu molt complet, amb tallers, materials, personal especialitzat..., i disposa d’alberg juvenil en el mateix recinte, mitjans que permeten un treball de memòria molt acurat. També és digne de valorar que, per la seva ubicació, al costat de la ciutat de Weimar -emblema del romanticisme alemany-, esdevé un indret òptim per a reflexionar sobre la culpa, la responsabilitat i el procés de denigració de la cultura germànica, durant el nacionalsocialisme.
Encara cal afegir que, a pocs quilòmetres de Buchenwald, hi ha el camp de Dora-Mittelbau, on es fabricaven els míssils V2 en galeries subterrànies, i on treballaven en règim d’esclavitud els deportats; també aquest recinte disposa d’un excel·lent servei pedagògic.
La preparació dels viatges, a nivell emotiu i de coneixement, es va veure facilitada per la disponibilitat dels dos antics deportats a Buchenwald, el ja citat José Mª Gallego i Edmón Gimeno, que impartiren conferències, a més de disposar d'obres claus com a lectura prèvia dels estudiants: Marcel·lí Garriga Cristià Un vilanoví a Buchenwald. La defensa de la República i la deportació als camos nazis, Edmón Gimeno Buchenwald, Dora, Bergen-Belsen. Memòries d'un deportat, i Jorge Semprún El largo viaje.
8. PROPOSTA BUCHENWALD 2013
a) VIATGE AL CAMP DE BUCHENWALD AMB ESTUDIANTS VILANOVINS
A més de la valoració extraordinàriament positiva de les experiències abans narrades, la formulació d'un projecte als camps de Buchenwald i Dora, amb un itinerari similar i amb el tren com a mitjà de transport, amb estudiants vilanovins, familiars de deportats, representants institucionals i membres de l'Amical -que aportarien materials didàctics i mitjans per a l’organització de les activitats- ve justificat per diverses raons:
. Experiències prèvies
Al 2011, en el viatge a Mauthausen del 5 al 8 de maig, han viatjat estudiants i 1 professor de l'Institut Manuel de Cabanyes, entre els qual es comptava la besnéta d'un deportat vilanoví, mort gasejat a Hartheim i que fou ferroviari.
. Representació al Comitè Internacional de Buchenwald
Actualment Enric Garriga , fill de l’antic deportat Marcel·lí Garriga, ocupa la representació espanyola en aquest organisme.
. Aspectes commemoratius
Participació activa dels joves vilanovins en els actes internacionals d’homenatge
. Aspectes pedagògics
La negació de la igualtat i l’eliminació de les diferències: Abast de la persecució i l'internament, en un camp inicialment pensat pels enemics polítics i que acaba per acollir tot tipus de col·lectius (homosexuals, gitanos, jueus...)
L'especifitat dels moviments de resistència dins el camp, cas emblemàtic en el conjunt del sistema concentracionari nazi.
Els experiments mèdics, destinats a provar la resistència de les persones a determinada
alimentació o a la pressió.
Les raons de l'internament dels republicans: des de la Guerra civil a la participació a la Resistència francesa.
El trajecte en tren, des del punt de partida i arribada al pas per les estacions, permetria reflexionar sobre les condicions en què es desenvoluparen els viatges dels deportats i les reaccions dels espectadors passius.
. Impacte en el marc local
La preparació del viatge, amb les activitats prèvies, i la seva posterior divulgació, amb els treballs duts a terme pels estudiants, tindrien ressò a la ciutat i a la comarca.
b) EXPOSICIÓ: REPUBLICANS ESPANYOLS EN ELS COMBOIS DE LA MORT
Dins el marc de realització del viatge, s’organitzarà una exposició vinculada al projecte, inaugurada al Museu del Ferrocarril de Vilanova i itinerant en altres indrets.
Com a apartats orientatius de l’exposició:
ELS TRANSPORTS ALS CAMPS NAZIS
Els punts de partida
Angulema: el primer transport de civils des d'Occident
Els combois dels presoners de guerra des dels stalags
Els combois dels resistents: Compiègne
Els combois singulars: el tren fantasma
Els relats dels protagonistes
ELS ITINERARIS
Rutes i durada
Els relats dels protagonistes
Mapes
LES ESTACIONS
Estacions específiques (Birkenau, Buchenwald...)
Estacions regulars (Mauthausen, Furstenberg...)
Els relats dels protagonistes
ELS TRENS DE LA MORT
Els trasllats des de gener de 1945: les marxes de la mort
Els relats dels protagonistes
LES REPATRIACIONS
Dels camps nazis a Paris
Els relats dels protagonistes
LES RESPONSABILITATS
Les companyies ferroviàries (SNCF...) i els empleats
c) ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DE DIVULGACIÓ I SENSIBILITZACIÓ
Xerrades i debats als centres educatius amb testimonis i antics deportats.
Explicacions dels alumnes que ja han viatjat a Mathausen , als altres alumnes i centres de secundària.
Treballs de recerca de secundària sobre els deportats catalans a Buchenwald.
Cicle de cinema i documentals al Cinema municipal de Vilanova i la Geltrú.
Documentals:
“Notes al Peu” d’Anna M. Bofarull; Produccions Kaplan i KaBoga art&films
“Camp d’Argelers”, TV3
“El comboi dels 927” . Ricard Belis i Montse Armengou
“My enemy is my enemy” . Kevin Macdonald (2007)
“Mauthausen-Gusen”. La memoria. Rosa Brines.
Ficció:
“El falsificador”. Stefan Ruzowitzky
Cicle de Conferencies sobre la Memòria Històrica.
La memòria de la deportació al llarg de la història recent (1945-2011). Amical de Mauthausen i altres camps
La Llei de Memòria i les perspectives actuals. Carlos Jiménez Villarejo
L'experiència de la deportació a Buchenwald, Dora i Bergen Belsen. Edmón Gimeno Font.
d) PRESSUPOST APROXIMAT : 50.000 €
